El 1625, Johann Rudolf Glauber va descobrir el sulfat de sodi en una font d'Àustria, per això la forma hidratada es va anomenar sal de Glauber. Per les seves propietats medicinals, el va anomenar sal mirabilis (sal miracle). Fins a principis del segle XX, aquest cristall s'utilitzava com a laxant general.
A nivells alimentaris, l'excreció es produeix principalment a l'orina. El sulfat està present a totes les cèl·lules somàtiques, amb les concentracions més altes en el teixit conjuntiu, l'os i el cartílag. El sulfat té un paper en diverses vies metabòliques importants, inclosa la participació en processos de desintoxicació.
